Història

La Maçoneria liberal Adogmàtica, en virtut de la llibertat de pensament i la realitat social, ha considerat obsoleta qualsevol tradició que dificulti el desenvolupament dels valors d’universalitat i llibertat. Per això ha anat adaptant la rigidesa inicial de les condicions d’admissió a l’Orde, permutant “home” per “persona”, sense referències de gènere, fomentant els valors laics i proclamant l’absoluta llibertat de consciència i credo religiós o la seva absència.

La primera lògia maçònica que va treballar al territori espanyol va ser fundada a Madrid pel duc de Wharton, el 15 de febrer de 1728, i era coneguda com La Matritense i també com Las Tres Flores de Lys. Es va situar dins l’àmbit de la Maçoneria regular, estant reconeguda per la Gran Lògia d’Anglaterra i la seva vida va ser efímera ja que les seves últimes dades documentades són de 1743. Malgrat això, la Francmaçoneria espanyola ha estat enquadrada majoritàriament, des de ben aviat dins la corrent adogmàtica o liberal seguint la tendència generalitzada als països del sud d’Europa; i la seva evolució s’ha vist afectada pels interessos de l’Església catòlica, la submissió a la monarquia i l’època negra de la dictadura.

La rellevància intel·lectual i social dels seus membres així com les reunions celebrades a porta tancada, van alertar a institucions acostumades a participar en tot i a imposar les seves directrius tant en la vida privada com en la pública.

Els corrents intel·lectuals de la Il·lustració que sostenien que Els mitjans de millora de les condicions de vida i sociabilitat radiquen en la raó humana i mitjançant ella s’ha de combatre la ignorància, la superstició i la tirania, van arribar a les lògies i van ser defensats públicament pels seus membres. Això va incomodar les monarquies i els poders fàctics lligats a elles que ho van manifestar mitjançant crítiques, prohibicions, il·legalitzacions i condemnes.

No existeix cap país en el que hagi estat present la Maçoneria on aquesta no hagi patit fortes pressions per part de certes ideologies polítiques o per la influència religiosa. Fins i tot avui dia l’Orde es troba desterrada d’alguns d’ells.

Com a conseqüència de la publicació (1738) de la primera condemna de l’Església catòlica contra la Maçoneria, la Butlla In Eminenti Apostolatus Specula del papa Clement XII, Felip V de Borbó va decretar l’empresonament de tots els membres de la Matritense (1740).

El seu reial successor Ferran VI, el 2 de juliol de 1751, seguint les directrius de la Butlla Providas redactada 14 dies abans pel papa Benet XIV, va prohibir la Maçoneria a tots els regnes de la Corona d’Espanya i va decretar la pena de mort per a tots els membres provats de l’Orde.

No és fins 1808, després de l’abdicació de Carles IV i la pujada al tron de Josep I Bonaparte, que reapareix la Maçoneria a Espanya, portada per lògies itinerants federades en el Gran Orient de França i integrades per militars dels exèrcits napoleònics. La primera Confederació Maçònica espanyola es va crear el 1809 sota el nom de Gran Lògia Nacional d’Espanya i, en els seus inicis, va ser presidida per Josep I Bonaparte, comptant amb una nodrida assistència de polítics i militars francesos formats en el pensament il·lustrat de les concepcions liberals. Aquest és el veritable inici de la Maçoneria moderna a Espanya, que a partir de llavors es va desenvolupar ininterrompudament, alternant èpoques de llibertat i de persecució durant prop de 130 anys.

El 1813 torna la dinastia borbònica en la persona de Ferran VII que, per mèrits propis, va passar d’ésser anomenat “el desitjat” a convertir-se en “el rei traïdor” en ser el restaurador de l’absolutisme i la Inquisició alhora que un prolífic legislador antimaçònic. Malgrat els seus molts intents, no va aconseguir acabar del tot amb la Maçoneria però la va induir a actuar en l’anonimat i amb la màxima cautela.

Aquesta situació va perdurar fins que la seva filla, la reina Isabel II, va ser enviada a l’exili amb la proclamació de la Revolució Democràtica de 1868, liderada per un francmaçó: el general Joan Prim. A partir d’aleshores, la Maçoneria lliberal espanyola es va encaminar cap a millors èpoques proliferant les lògies maçòniques a tot el país.

La Restauració borbònica de 1874 va suposar un nou període de dificultats per a la Francmaçoneria, tot i que va poder seguir desenvolupant les seves activitats amb un estatus de “llibertat vigilada”. Amb la crisis que va suposar per a la Maçoneria la pèrdua de Cuba i Filipines, fruit de les acusacions sobre la seva participació en el procés d’independència de les dues colònies, el nombre de maçons i de Lògies es va reduir dràsticament i no seria fins la proclamació de la Segona República, quan la Maçoneria viuria un període d’expansió. Va ser notable la presència de francmaçons en les Corts i en el Govern de la República.

persecució més aferrissada de la Maçoneria espanyola i els seus membres es va produir arran de l’aixecament militar contra la segona República. Ja des dels seus inicis colpistes, el dictador Francisco Franco va legislar contra l’Orde i va ordenar afusellar ciutadans sobre els quals havia recaigut la simple sospita o l’acusació de ser Maçons. Un cop finalitzada la guerra civil (1936-39) i arribada l’anomenada “Victòria”, Franco va promulgar la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1 de març de 1940) que va portar, després de simulacres de judicis, a empresonaments i tortures i també a l’afusellament de centenars de persones acusades de pertànyer a la Maçoneria. La Maçoneria espanyola va quedar totalment destruïda i molts maçons es van veure obligats a exiliar-se a països com Mèxic o França on, amb el temps, es varen anar reorganitzant les Obediències.

Tant “maçoneria” com “maçó” van ser paraules molt repetides en la paranoia doctrinal i justificativa del dictador. Com a primer exemple d’això està el llibre de text escolar del doctor Menéndez Reigada, bisbe de Tenerife, titulat Catecismo Patriótico Español, que des de 1939 i durant 16 anys va ser obligatori a l’ensenyament. En el seu apartat de preguntes i respostes, que havien de ser memoritzades i repetides en cançó pels alumnes, es llegia: Pregunta: ¿Cuáles son los enemigos de España? Respuesta: Los enemigos de España son siete: El liberalismo, la democracia, el judaísmo, la masonería, el capitalismo, el marxismo y el separatismo. Igualment, el dictador va repetir en molts dels seus discursos que Todos los males de la patria provienen de la masonería, imputant-li la pèrdua de les colònies, la guerra de la independència, les guerres carlistes, la caiguda de la monarquia, l’allunyament de déu, l’existència d’ateus, l’adveniment de la república, el comunisme, l’assassinat, els robatoris, l’alcoholisme, les vagues, etc.

Aquest desprestigi, realitzat des del poder, s’ha perpetuat fins els nostres dies i és un dels principals motius de l’escassa difusió i presència maçònica al nostre país.

El 20 de novembre de 1975 va morir el dictador i va ser reconegut com a cap d’Estat Joan Carles de Borbó en qualitat de rei, segons el que ja havia disposat el dictador quan va definir Espanya com a regne (Ley de Sucesión de 1947) i quan, posteriorment, el va nomenar com el seu hereu polític i preservador del Movimiento Nacional mitjançant manifest públic del 22 de juliol de 1969. Encara que això no va suposar la ruptura amb el seu règim, el nou rei va apuntar, en el seu discurs davant les Corts franquistes, cap a una següent etapa de majors llibertats i més participació popular.

Aquells maçons exiliats, ja envellits, que havien sobreviscut al dictador, van albirar la possibilitat del seu retorn a Espanya i, a la vegada, la de restituir-li la seva tradició Maçònica lliberal.

En les seves memòries, Rafael Vilaplana, que fou el primer Gran Mestre de la Gran Logia Simbólica Española diu: “La nit del 6 de març de 1976, en un local de la Rambla uns pocs maçons, molt pocs, varem sopar celebrant el naixement de la primera lògia (clandestina) de Barcelona i, crec, d’Espanya. El títol d’aquella lògia era Catalunya. Aquella nit, aquells molt pocs maçons, en acomiadar-nos, ens desitjarem en veu molt baixa Llibertat, Igualtat i Fraternitat.”

El 29 de desembre de 1978 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat una nova constitució espanyola: la democràcia havia tornat! Malgrat això, van ser necessàries dues sentències del Tribunal Suprem (3 de juliol de 1979), per inscriure l’Orde en el Registre Nacional d’Associacions del Ministeri de l’Interior. La Maçoneria tornava a ser instaurada a Espanya després d’una llarga absència de gairebé 40 anys.

Aquella Maçoneria Liberal devastada pel franquisme es tornà a formar i a legalitzar en el Gran Orient Espanyol Unit (1978), en l’Orde Maçònic Mixt Internacional Le Droit Humain (1979), i en la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (1980).

La tendència Maçònica merament masculina i per a creients, depenent de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, va aparèixer el 1982 amb la creació de la Gran Lògia d’Espanya i es va proclamar a si mateixa com Única Obediència Maçònica Regular a Espanya, editant llistats on apareixien noms de cèlebres Maçons espanyols, tots homes, obviant qualsevol referència femenina.

D’aquesta manera, va intentar escriure una “altra” història de la Maçoneria espanyola, desplaçant-ne personatges i ometent-ne d’altres com Rosario de Acuña, Áurea Rosa Clavé, Ángeles López de Ayala, Dolores Zea, Irene Zwonar, Emilia Pardo Bazán, Concepción Arenal, Clotilde Cerdà, Carme Monturiol, Clara Campoamor, Matilde Muñoz, Carmen de Burgos, Aurora Bertrana, Amalia Carvia, Teresa Mañé i tantes altres dones que entre 1874 i 1939 van actuar activament tant en camps socials, culturals, artístics, científics i polítics com en Maçoneria dins de Lògies del Grande Oriente Español.

També al 1982 la Gran Lògia Femenina de Suïssa va crear, a Barcelona, la primera lògia totalment femenina en territori espanyol, la lògia Isis, que va tenir una vida curta i part de les seves integrants van ser fundadores, l’any 1984, de la lògia Luz Primera que es va instituir sota els auspicis de la Gran Lògia Femenina de França i va ser el germen de l’actual Gran Lògia Femenina d’Espanya, constituïda el 4 de juny del 2005.

Així, doncs, a la Maçoneria Lliberal existeixen, a part de les mixtes, Federacions enterament femenines i d’altres masculines. Les lògies enclavades en l’adogmatisme permeten les visites de Germans Maçons Regulars, però no succeeix a l’inrevés.

Fins aquí unes pinzellades històriques sobre la Maçoneria Especulativa i la Maçoneria Lliberal i Adogmàtica de la que en formem part.

La propia essència dels principis que sostenim i de la tradició de la qual venim es manté fortament ancorada en els ideals de Llibertat, d’Igualtat, de Fraternitat, de Laïcitat i de Tolerància i, a través del nostre Treball, ens porta a continuar una acció fecunda que permeti la consecució del perfeccionament ètic, moral, intel·lectual i social de cadascú de nosaltres i de la Humanitat en el seu conjunt, convertint-nos d’aquesta manera en Arquitectes d’un món més lliure, més just i més il·lustrat.