Tòpics i mites
En aquesta pàgina, pretenem clarificar alguns tòpics referents a la Maçoneria, molt repetits en l’imaginari col·lectiu, que desvirtuen la realitat de l’Orde Maçònic.
Li proposem es dirigeixi a un cercador d’Internet on veurà que la paraula Maçoneria li ofereix una gran quantitat d’entrades, bona part d’elles redactades per institucions maçòniques o per membres de la Maçoneria on s’expliquen la història, el patrimoni simbòlic, els ritus, el mètode, la intencionalitat de l’Orde Maçònic, etc.
Als prestatges de les llibreries pot trobar-se un bon nombre de llibres sobre el tema, des d’algun best seller fins a obres més minoritàries, des de tractats molt doctes fins a llibres poc documentats, sense excloure’n els que donen una visió exageradament enaltida o els detractors.
El secretisme
.
Ampliar +
El/la convidem a consultar el diccionari de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans, en qualsevol de les seves edicions i buscar la paraula Maçoneria. Allà observarà que la definició comença dient Associació secreta internacional…. El mateix passa amb altres diccionaris o enciclopèdies, contribuint enormement a la divulgació generalitzada del secretisme com una característica associada a l’Orde Maçònic.
Les hemeroteques de pràcticament tots els països democràtics, contenen innombrables entrevistes realitzades a membres concrets de la Maçoneria que en parlen.
Diverses institucions maçòniques han manifestat públicament la seva conformitat o desacord amb allò que han considerat beneficiós en l’àmbit civil i ciutadà. Divulguen els seus ideals des dels seus locals de reunió així com des de diversos mitjans de comunicació i organitzen conferències dirigides al públic en general, convidant a ponents no maçons de diferents àmbits culturals, polítics i socials.
Les Institucions Maçòniques es troben legitimades en documents registrals oficials i també apareixen a llistats telefònics, Internet i a les guies més diverses, però la seva projecció exterior radica bàsicament en l’actuació dels maçons en la societat, a nivell individual, aplicant a la seva vida com a ciutadans els valors i principis apresos a les lògies.
La discreció de la que fan gala els maçons es refereix al sigil respecte als aspectes formals com, per exemple, els assumptes tractats a les reunions, la filiació de tercers o els elements simbòlics i rituals que estan a l’essència del mètode maçònic, malgrat hagin estat publicats i interpretats per nombrosos autors a infinitat de publicacions.
El tantes vegades criticat secret maçònic, no existeix com a tal. En tot cas, el secret està en el perfeccionament personal que tot maçó va experimentant en si mateix, fruit de l’aprenentatge que va adquirint al llarg de la seva vida maçònica, que és de naturalesa vivencial, individual i íntima i, per tant, intransferible.
El poder polític i econòmic
.
Ampliar +
Les diferents postures en relació a la Maçoneria, han utilitzat per desacreditar-la una variada gama d’arguments des dels divertits als lamentables i des dels més senzills fins als extremadament complexes. Mentre que alguns han estat hàbilment raonats, altres són molt matussers.
Malgrat que certs avenços socials són indissociables de la Maçoneria, no han de ser identificats com exclusiva obra seva. L’Orde Maçònic podria comparar-se a una escola, un centre de formació continuada que dóna als seus participants la doble funció de docents i d’alumnes.
No existeixen llibres de text, ni professors, ni consignes, ni avaluació, ni titulacions, guiant-se pels valors positius inscrits en els seus símbols. L’aprenentatge s’origina en el debat, en l’exposició de dubtes, de preguntes, en el coneixement, l’experiència, la reflexió i en la pràctica del ritual. La seva assimilació revertirà en cadascú ampliant els seus punts de vista, modificant els seus conceptes i enriquint la seva sensibilitat, de manera vivencial.
Posarem un exemple ben fàcil: Joaquín Sorolla, essent ja pintor amb certa fama, va ser iniciat en l’Orde. La Maçoneria no el va ensenyar a pintar ni va corregir cap del seus traços però, possiblement, va potenciar la seva sensibilitat a la llum, el moviment i la cultura popular que va saber reflectir als seus llenços, amb genialitat i mestratge. La seva obra no és de la Maçoneria ni tan sols és maçònica; és de l’artista perquè neix de la seva sensibilitat i circumstàncies per a gaudi de la Humanitat.
Les mateixes conclusions poden aplicar-se a una llarga llista de maçons, per exemple: a Tomás Bretón, l’autor de La Verbena de la Paloma, entre d’altres; a Narcís Monturiol, inventor de l’Ictíneo; a Santiago Ramón y Cajal, model de tenacitat i creador de l’anomenada Doctrina de la neurona; a Clara Campoamor, defensora dels drets de la dona i del sufragi universal. Al nostre orde hi han pertanyut persones insignes en el món profà, és cert, però quan van demanar la seva Iniciació segurament va ser per considerar que la Maçoneria i el seu mètode contribuirien a potenciar la seva sensibilitat i a posar-la al servei de la Humanitat i no per revestir-se de les virtuts i capacitats que les van fer famoses. Les seves obres no van ser maçòniques ni de la Maçoneria, sinó fruit del seu treball i de que, en un moment determinat de la seva vida, van decidir compartir amb altres el camí iniciàtic de la Maçoneria.
Tan a la Declaració d’Independència dels EUA (1776), com a la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789), a la fundació de la Creu Roja Internacional (1863), a la creació de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia (1901), a les Constitucions de la 1a i la 2a Repúbliques espanyoles, a la creació de la UNESCO (1945), a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i un llarg etcètera, han estat presents el mètode i els ideals de la Maçoneria que han impulsat als seus autors; per a ells tot el nostre reconeixement i homenatge.
Quant al poder econòmic de la Maçoneria, si qui llegeix aquest escrit pensa que el trobarà trucant la nostra porta, que no perdi el temps ja que equivoca de ple les seves pretensions. En una lògia hi ha persones de diverses procedències i estatus econòmic o social de les que, en igualtat, depèn el sosteniment dels locals de reunió i les despeses que es generen.
La Maçoneria no posseeix carteres de valors, ni mou els fils de l’economia mundial, ni rep o reclama cap tipus de subvenció. Aquesta realitat està molt allunyada del que asseguren certs mitjans de comunicació. Hi ha la possibilitat de rebre donacions que es destinen, íntegrament, a beneficència.
L'anticlericalisme
Ampliar +
La Maçoneria actual es va institucionalitzar el 1717 en federar-se quatre lògies de Londres. Algunes cèl·lules del clergat protestant de l’època van formular les primeres condemnes contra l’Orde.
Quan aquesta comptava amb 21 anys d’existència va arribar la primera condemna de l’església catòlica mitjançant la butlla In Eminenti Apostolatus Specula del papa Clement XII. D’aleshores ençà, han ocupat el tron papal 20 pontífexs, 12 dels quals s’han pronunciat públicament i documentalment contra la Maçoneria.
La Maçoneria sempre ha estat vista amb cert recel per part de l’Islam però sense arribar a pronunciar-se en contra seu, fins que el 1978 el Col·legi de Jurisdicció Islàmica va emetre un document en el que enunciava 10 punts en què la desacreditava i que es resumien en el següent decret: Atès que la maçoneria s’involucra en activitats perilloses, és un gran perill i té objectius malvats, el Sínode Jurisdiccional determina que la maçoneria és una organització perillosa i destructiva. Qualsevol musulmà que s’hi afiliï, sabent la veritat dels seus objectius, és un infidel a l’Islam.
Ben aviat la Maçoneria va prendre una postura deista a causa de les lluites motivades pel fet conceptual de única religió veritable que havia ensagnat tan Europa com les colònies durant gran part del segle XVII; gradualment, un sector de l’Orde Maçònic va anar progressant cap a un concepte més ampli, per adogmàtic i universalista, en posicionar-se en la defensa de la total llibertat de credo religiós inclòs el no tenir-ne. Aquest va ser el inici del que avui denominem Maçoneria liberal.
El ideari de la Maçoneria liberal està basat en els valors d’Igualtat, de Llibertat de pensament, de consciència i d’expressió; rebutja el dogmatisme, el fanatisme i la superstició; es posiciona en defensa de la democràcia, del consens i del laïcisme de l’Estat. Sense cap dubte, aquestes postures són crítiques cap a les habituals pretensions i exigències de jerarquies religioses, però això no implica anticlericalisme; només representa oposició ideològica a determinats mètodes i privilegis.
El poder polític del clergat, en segons quins llocs i èpoques, ha reprimit la Maçoneria amb mètodes com la il·legalització, l’assetjament, la degradació, l’expropiació, la reclusió, la tortura i la pena de mort. Al llarg de la Història i, en èpoques recents, durant els 40 anys de dictadura franquista, Espanya n’ha estat un clar exemple.
És probable que alguns membres de la Maçoneria tinguin, individualment, sentiments anticlericals, però l’antimaçonisme clerical ha estat històricament palpable i pertinaç, és. El cert és que entre nosaltres s’hi poden trobar creients, agnòstics o ateus i fins i tot ministres de confessions religioses, perquè no marginem ni excloem ningú per raó de les seves creences. Considerem que formen part de la privacitat de cada persona i que a tots ens empara el principi de la més absoluta Llibertat de consciència en el marc del més estricte respecte per les creences i els punts de vista dels altres.
la mixticitat
.
Ampliar +
Malgrat que la Maçoneria liberal ha desenvolupat un ampli esforç per donar-se a conèixer, els maçons lamentem sentir de manera repetida expressions com: Ah! però vostès admeten dones? Això és una mostra del desconeixement històric i actual sobre l’Orde. Avui, la resposta es concreta amb un Sí… però no sempre ha estat així..
És sabut que la dona ha hagut de lluitar -i en ocasions molt durament- per obtenir i equiparar els seus drets als aconseguits per l’home com, per exemple, el dret a la propietat, a rebre i impartir ensenyament superior, al sufragi, a l’actuació política, a la igualtat en competència i remuneració laboral, etc.
La primera normativa maçònica és la denominada Constitucions d’Anderson (1723), on s’interpreta que, per ser admès en la Maçoneria, cal ser Un home lliure i de bons costums. Tot i que a l’època en que es va redactar era habitual que la dona quedés exclosa de moltes activitats pel fet de no estar plenament emancipada a nivell econòmic, social o polític, és possible que la Maçoneria estigués, també, llastada per visions masculinitzades, atesa la condició de clergues dels seus primers legisladors.
Tot i que no n’existeixen actes ni cap altre documentació, és molt probable que ben aviat es donés una reivindicació femenina amb la conseqüència de que la única confederació maçònica francesa d’aleshores (la Gran Lògia de França) plantegés, el 1744, la possibilitat de crear una Maçoneria per a Dames i que finalment es va instituir tot i que amb poc èxit i curta durada.
Escindida de la Gran Lògia de França per disconformitat amb l’exigència de la creença en déu per accedir a la Maçoneria, el 1773 neix la confederació maçònica Gran Orient de França, amb la que va començar la Maçoneria Liberal o Adogmàtica, que ben aviat reprèn la idea d’estructurar una maçoneria per a dames instituint, al 1774, el que es coneix com a Maçoneria d’adopció, consistent en lògies integrades per dones però sota la presidència i supervisió de membres d’una lògia masculina. Aquesta forma de maçoneria encara està en vigor en certs indrets però no a Espanya.
Malgrat que aquest sistema d’adopció oferia a la dona la possibilitat de pertànyer a la Maçoneria, tant dones com homes i també lògies en ple ho van denunciar sota la base de la desigualtat que comportava. Davant les dificultats per variar antigues tradicions i velles normes, alguns van optar per no fer-ne cas iniciant a dones en lògies masculines i en règim d’igualtat amb la resta de membres.
Alguns exemples són, entre d’altres, Flora Tristán (1830), escriptora i activista pels drets femenins, la defensa de l’obrer i l’abolició de la pena de mort; Madame de Xaintrailles (1837, iniciada en la lògia Les Artistes de París; Marie Deraismes (1882), escriptora i militant a favor dels drets de la dona, iniciada per la lògia Les Libres Penseurs de les rodalies de París.
El 1893, Marie Deraismes i Georges Martin van fundar la Gran Lògia del Dret Humà que va donar origen a l’Ordre Internacional Mixta del Dret Humà, confederació maçònica que en l’actualitat posseeix lògies als cinc continents.
L’actual Maçoneria liberal Espanyola està integrada per diverses Federacions que reconeixen l’absoluta igualtat entre els maçons, tan si són homes com dones.