El Ritu
Ritu Francès o Modern
El Ritu Francès ens recorda que la Maçoneria és un projecte enciclopèdic, simbòlic, iniciàtic, humanista i universalista, i que res del que és humà li pot ser aliè.
La Maçoneria operativa medieval utilitzava rituals: la salutació al mestre d’obra, l’oració matinal, la demanda de protecció al sant patró del Gremi, la forma de transmissió de claus secretes que acreditaven la pertinença al grup, els actes de reconeixement de la capacitació laboral, la codificació de senyals que delimitaven les diferents etapes de la jornada, etc.; tot això formava part de la quotidianitat i, en alguna mesura, fomentava la predisposició i la renovació diària del compromís laboral. Tota cerimònia de la Maçoneria actual també està subjecte a un ritual i la seva execució dóna l’estructuració externa i formal a l’acte alhora que facilita la introspecció dels assistents.
Quan una Lògia es reuneix ho fa sota un ritual, convertint-se en un perfecte fòrum de debat, portat amb el màxim respecte i tolerància cap a les opinions que s’hi aboquen i sobre les quals la Lògia no emet cap criteri, ni norma d’interpretació, ni conclusions. Es tracta simplement de mantenir, a través d’uns símbols i d’una determinada manera de fer, els valors de llibertat, igualtat, fraternitat, respecte i tolerància.
El ponent tria el tema a debatre que li haurà estat sol·licitat amb suficient antelació. Un cop exposat el tema, els assistents poden sol·licitar la paraula amb la finalitat d’aportar el seu punt de vista; quan ja no hi ha més intervencions, es tanca el tema… Les conclusions són enterament lliures i personals.
Assistir a una reunió maçònica equival a participar en un acte constructiu on el treball està subjecte a un mètode i a un ritual, no existint un plànol preestablert atès que la pretensió és la d’activar la reflexió de cadascú.
A la Lògia Icària treballem en el denominat Ritu Francès o Modern. Si haguéssim de definir quina és l’especificitat d’aquest ritu, diríem que és, precisament, el no tenir-ne cap. El que volem dir amb això és que els altres ritus que es practiquen en Maçoneria han estat influïts, a la seva gestació o durant la seva evolució, per factors extra maçònics que els han donat la seva especificitat, mentre que el Ritu Francès no ha sofert cap influència. És, per dir-ho d’alguna manera, Maçoneria en estat químicament pur.
No diem això per legitimar una suposada superioritat del Ritu Francès respecte els altres sinó, simplement, constatem allò que permet donar la resposta justa a la qüestió de l’especificitat del Ritu.
El que coneixem avui com Ritu Francès o Ritu Modern ha passat des de la seva fundació fins al present per diverses transformacions, oscil·lant entre continuïtat i canvi, tradició i reforma. Les seves característiques distintives respecte dels altres Ritus són els tres pilars filosòfics que el sustenten:
La llibertat absoluta de consciència i la defensa de la laïcitat.
La defensa dels valors republicans i de la democràcia.
La construcció del temple exterior.
Llibertat absoluta de consciència i laïcitat
Des dels seus orígens, la Maçoneria es va constituir com un projecte universalista per a Unir allò que està dispers i per ser el Centre d’Unió entre persones de procedències, idees i concepcions filosòfiques diverses que sense ella mai s’haguessin conegut.
Així doncs, podem dir que la Francmaçoneria és una institució que no s’adscriu a cap cultura, religió o ideologia política concretes, encara que la seva visió integral de l’ésser humà, els seus valors i principis i la seva concepció universalista defineixen una clara orientació ètica i una actitud vital comuns a tots els seus membres.
Això és la laïcitat, entesa com un principi d’organització de la vida humana que aspira a la realització de la llibertat i la igualtat basades en l’autonomia dels éssers humans i la igualtat entre tots per sobre de les diferències contingents que ens puguin separar.
A partir de 1877, el Gran Orient de França acorda suprimir dels seus treballs la fórmula que obligava a consagrar els Treballs A la Glòria del Gran Arquitecte de l’Univers. Això constitueix una manifestació institucional respecte a la defensa sense restriccions de l’absoluta llibertat de consciència dels seus membres, que són lliures tan de creure en allò que lliurement convinguin com de no creure en res.
Així es proclama que: La Maçoneria té per principis l’absoluta llibertat de consciència i la solidaritat humana. No exclou ningú per raó del seu credo. A partir d’aquest moment, el Ritu Francès es distingirà dels altres ritus per la seva concepció laica i inclusiva.
Defensa dels Valors Republicans i de la Democràcia
El Ritu Francès es basa en una concepció democràtica i republicana del poder i del govern que es manifesta en les eleccions dels seus oficials i autoritats, així com en la revocabilitat dels seus mandats. Des de 1775, el Gran Orient de França va imprimir una circular que sostenia que La llei és la voluntat de la majoria.
La construcció del temple exterior
El Ritu Francès, va un pas més enllà de l’acció filantròpica de la Maçoneria perquè la seva pretensió és contribuir a la consecució dels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat no només dins dels temples maçònics sinó també de fora d’ells, projectant la llum de la Maçoneria en la construcció del temple de la Humanitat.
El perfeccionament individual és un dels principals treballs de cada francmaçó, però el Ritu Francès considera que no és possible realitzar aquesta obra de manera íntegra i plena, si no va acompanyada d’una preocupació activa pel progrés de la Humanitat i del compliment dels seus compromisos cívics envers la comunitat.
Malgrat tot, la Maçoneria no és ni pretén ser qualificada com una “institució d’acció directa”, atès que el seu mètode busca el desenvolupament positiu de la societat, fomentant el coneixement mitjançant la raó i l’exemplaritat de l’actuació dels maçons en el seu cercle social, professional i familiar.